Back قضية بنالا Arabic Benalla affair English Caso Benalla Spanish Affaire Benalla French Caso Benalla Italian Afar Benalla Occitan
| Tipus | escàndol polític cas legal  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Alexandre Benalla | ||
| Data | juliol 2018 | ||
| Estat | França | ||
| Participant | |||
El cas Benalla és un cas judicial i polític-mediàtic francès que implica, entre altres persones, a Alexandre Benalla, responsable de seguretat del president de la República Emmanuel Macron, acusat d'haver-hi violentat dues persones durant la manifestació del Primer de Maig de 2018 a París.
El cas va ser publicat a les xarxes socials el dia dos de maig, però no va agafar rellevància política fins que el diari Le Monde va donar cobertura a la notícia el 18 de juliol de 2018.[1] Només un dia després, el 19 de juliol, la fiscalia de París va obrir una investigació preliminar. El 20 de juliol Alexandre Benalla va ingressar en presó preventiva. El mateix dia l'Elisi va iniciar un procediment d'acomiadament de Benalla. També van ser posats en presó preventiva i a disposició judicial el seu col·lega Vincent Crase, identificat també en els vídeos participant en l'agressió. Altres tres oficials de policia van ser suspesos i també romanen en presó preventiva per haver lliurat a Benalla il·legalment còpies de les imatges de les càmeres de vigilància que s'estaven usant per investigar el cas i que el seu advocat necessitava per organitzar la seva defensa i refutar les acusacions.
El diumenge 22 van comparèixer davant el jutge d'instrucció qui ha de decidir les possibles inculpacions.
El 2 de maig el propi Benalla havia reconegut que era ell qui apareixia en els vídeos enregistrats el dia anterior. El director del gabinet Patrick Strzoda va confirmar a Le Monde que efectivament era ell i que des del mateix dia 2 de maig se li havia sancionat amb 15 dies de suspensió d'ocupació i sou. Malgrat la suspensió i de la dimissió de les seves funcions per organitzar la seguretat dels desplaçaments del president va continuar apareixent diversos dies després en actes públics prop del President Macron segons van mostrar els mitjans de comunicació.
L'oposició i una part dels mitjans de comunicació assenyalen la responsabilitat del govern per no haver denunciat els fets al fiscal de la República, denuncien que s'ha produït un "escàndol d'Estat" o critiquen la gestió mediàtica del cas. La majoria parlamentària del president Macron crítica una politització del cas.
- ↑ «« Le Monde » identifie, sur une vidéo, un collaborateur de Macron frappant un manifestant, le 1er mai, à Paris» (en fr-fr). [Consulta: 22 juliol 2018].